La iaia

Avui he rebut una telefonada de Teresa per dir-me que un puntal de la seua vida havia traspassat. 

És molt difícil trobar les paraules idònies en aquestes situacions perquè, òbviament, no hi ha res que substituïsca un ser estimat. Tanmateix, açò em porta a records i reflexions. 

Enguany, he hagut d'acomiadar-me de la meua segona mare, ma iaia Isabel. La podeu contemplar a la fotografia en la celebració del meu aniversari. 

Com moltes iaies, ella no estimava els seus néts; els idolatrava. La recorde entrar a l'habitació del meu germà i meua tot cantant amb el seu  castellà d'Almodovar del Río: "¡buenos días caballeros, a levantarse!¡Arriba con el tirurírurero! I, nosaltres, romancejant per continuar dormint.

Tenia paciència, cuinava molt bé, gaudia del do de saber escoltar i donava sempre el consell oportú. No tenia estudis per culpa de la guerra i quan el meu germà i jo, amb broma, li demanàvem "Iaia léenos esto que está en inglés", ella, s'acomodava les ulleres, agafava el paper com si anara a recitar un ban i començava a llegir davant les carcallades dels néts. "No os riáis tanto que si vuestra abuela hubiera estudiao hubiera llegao a ministra". Era única i irrepetible, com cadascú de nosaltres. 

Tots hem obert el correu spam quan començàvem a descobrir els e-mails, que deia: "Una persona nunca muere mientras la recuerdas" mentre sonava la tortuosa BSO de Titànic. I, per una vegada en la vida, part de raó té l'oració, però, això sí, amb matisos. 

Trobe que la millor medicina per al ser humà és l'humor, i recordar una persona que t'ha fet feliç, hi ajuda. Quan a casa parlem de la iaia, no plorem, ans al contrari, riem molt. M'alegre de què a ma casa ens hagen educat amb humor, i a utilitzar-lo (de forma espontània) per a relativitzar qualsevol problema quotidià. Com totes les famílies hem tingut daltabaixos però els acudits i l'enginy humorístic, sobretot del meu germà Carles, ens han ajudat  a valorar l'acabament de la vida com una etapa més del nostre cicle. Això no lleva, per descomptat, que hi ha una etapa de dol que cal passar, però com deia Machado, "Todo pasa y todo queda".