Farà cosa d'un any un amic meu que té costum d'agafar tots els dies l'autobús a València em telefonà després d'haver comés "el crim perfecte".
-Diga?
-Emili, acabe de cometre el "crim perfecte"! Allò que ha estat impossible de realitzar al llarg dels temps i que motivà Hitchcock a fer un llargmetratge ha estat possible; jo en sóc l'autor material!
-Però què dius, xafat? Vinga conta'm!
-Voràs, estava a l'autobús anant al Poli, i estava darrere del tot, dempeus amb un grup de passatgers. Entre ells hi havia una dona amb el seu fill d'uns set anys...
-Em tens intrigat!
-Saps que després del tallat i el cigarret la panxa es mou prou i he pensat: "De segur que no farà pudor"i allà que m'he tirat un pet, silenciós, per descomptat, i per desconsol del personal feia olor a "chupacabra"!
-A "chupacabra"?!
-Sí, molta pudor, tio! Però un olor a merda impressionant!
-Mare meua! I s'hauran donat compte, no?
-Ací està "la mare del cordero"! El crim perfecte existeix! Quan ja pensava que m'anaven a deportar a Guantánamo la mare que tenia al costat ha començat a cridar: "Julio! Ja t'has tornat a cagar! Ausades que eres gorrino! Ara hem de baixar del bus, serà possible!" I el xiquet: "Mamà, que no, que no m'ha tornat a passar! De veritat, t'ho promet!"I la mare: "Calla, calla que no sé que faré amb tu, la mare que va quina pudor! Xofer, pare per favor!""Però mamà...""Calla i baixa, gorrino!"
-Ha, ha,ha!
- I jo he callat i he fet cara de "hi ha gent que no està per a eixir de casa" amb la complicitat de la resta. De la que m'he lliurat, xaval!
-N'hi que ho digues, gorrino!