El crim perfecte existeix

Farà cosa d'un any un amic meu que té costum d'agafar tots els dies l'autobús a València em telefonà després d'haver comés "el crim perfecte".

-Diga?

-Emili, acabe de cometre el "crim perfecte"! Allò que ha estat impossible de realitzar al llarg dels temps i que motivà Hitchcock a fer un llargmetratge ha estat possible; jo en sóc l'autor material!

-Però què dius, xafat? Vinga conta'm!

-Voràs, estava a l'autobús anant al Poli, i estava darrere del tot, dempeus amb un grup de passatgers. Entre ells hi havia una dona amb el seu fill d'uns set anys...

-Em tens intrigat!

-Saps que després del tallat i el cigarret la panxa es mou prou i he pensat: "De segur que no farà pudor"i allà que m'he tirat un pet, silenciós, per descomptat, i per desconsol del personal feia olor a "chupacabra"!

-A "chupacabra"?!

-Sí, molta pudor, tio! Però un olor a merda impressionant!

-Mare meua! I s'hauran donat compte, no?

-Ací està "la mare del cordero"! El crim perfecte existeix! Quan ja pensava que m'anaven a deportar a Guantánamo la mare que tenia al costat ha començat a cridar: "Julio! Ja t'has tornat a cagar! Ausades que eres gorrino! Ara hem de baixar del bus, serà possible!" I el xiquet: "Mamà, que no, que no m'ha tornat a passar! De veritat, t'ho promet!"I la mare: "Calla, calla que no sé que faré amb tu, la mare que va quina pudor! Xofer, pare per favor!""Però mamà...""Calla i baixa, gorrino!"

-Ha, ha,ha!

- I jo he callat i he fet cara de "hi ha gent que no està per a eixir de casa" amb la complicitat de la resta. De la que m'he lliurat, xaval!

-N'hi que ho digues, gorrino!

Una filosofia de vida

Considere important la manera d'enfocar el nostre cicle vital i és per aquest motiu que vull compartir aquest vídeo amb vosaltres atès que reflecteix la meua filosofia de vida amb tots els ets i els uts.

Al llarg de la nostra existència són nombrosos els entrebancs amb els quals entropessem i la forma d'enfrontar els problemes ens defineix com a persones. Confesse que de tant en tant sóc bastant alarmista i la gent que em coneix pot corroborar-ho. Tanmateix, m'agrada enfrontar els inconvenients amb humor, i, faltaria més, usar-lo en totes les ocasions possibles.

Una de les coses que em sobtaren de les imatges són les abraçades reconcialiadores entre alguns humoristes ja que des de feia un temps ençà no s'hi avenien. En el cas de Chiquito i Florentino Fernández havien arribat fins i tot als tribunals.

En aquest elenc de mestres de la hilaritat trobem Forges, els Morancos, Gomaspuma, Martes y Trece, Fofito, Pajares i Esteso, Santiago Segura, las Virtudes... Humoristes per a tots els paladars i que ens han donat grans dosis de divertiment amb el seu treball.


Deia Blas de Otero en un poema:

Si he sufrido la sed, el hambre

 todo lo que era mío y resultó ser nada,

 si he segado las sombras en el silencio,

 me queda la palabra.

Llançant un clavell a l'anunci i seguint el camí del poeta bilbaí trobe que malgrat tot "em queda l'humor".