Nostàlgia feliç

Avui s'ha acabat el curs i tinc nostàlgia, però com indica el títol que encapçala l'article, una nostàlgia feliç. Enguany he gaudit d'un any magnífic a l'institut El Caminàs de Castelló. He conegut una sèrie de companys i companyes meravellosos, i l'alumnat ha estat a l'alçada del grup humà de docents. 

Pel que correspon als meus homònims ha estat un plaer treballar colze a colze al costat de Pedro Cifuentes, Rosa Melià, Guillermina, Anna Tena, Elena Nebot, Cristobal, Mariachu, Joan Castany, Joan Vilaplana, David G., Esther, Verònica, Octavi, Isabel, Maria Àngels, Miguel, Maria Josep, Laura, Paco Tendero, Javier, María Jesús, Pascual, Anna, Encarna, Juanmi, Rosa Amorós, Juanjo, Nieves Baena, Helena de Troya, Begoña Adsuara, Raquel Sorribes, Raquel Tarazona, Ismael, Esther amb H, Rosa Cuartero, Paco el conserge i Vicent Melo. Amb aquest assortit de pedagogs he rigut, debatut, esmorzat, dinat i xarrat unes quantes hores.

Pel que fa a l'alumnat: genial. He viscut amb ells molts moments inoblidales com ara que atún en valencià es diu "Calvo" o que la nòvia de Tirant lo Blanc s'anomena Moby Dick (i no era una pregunta de relacionar!). Bromes a banda, aquestes criatures em fan sentir com el Peter Pan i m'aporten joventut, alegria i vitalitat. Em fan sentir important i amb personetes com aquestes és impossible tindre l'autoestima baixa. Sense anar més lluny, ahir estàvem visualitzant la pel·lícula Herois de Pau Freixas i Albert Espinosa (recomanable del tot per a 1r i 2n d'ESO) i en un moment donat succeeix un fet, no us diré quin, que a més d'un fa saltar alguna llàgrima. Heus-me ací aguantant estoicament amb posat de Clint Eastwood, però, malgrat la meua planta d'home dur de la Ribera del Xúquer, se'm va escapar un  bri d'emoció que no passà desapercebut per a un alumne de la meua tutoria que va dir: "Emili, no patisques que és només una pel·lícula!". 

Vaig entrar l'1 de setembre del 2011 amb poc i hui ja puc dir que me'n vaig de la ciutat de Tombatossals ben ric, per tot allò, que ells i elles, potser sense saber-ho, m'han aportat.

A tot aquest grup humà, gràcies.