Les ensenyances del senyor Juan

Tinc molta estima per un veí anomenat Juan que sempre que me'l trobe em dóna una lliçó de ciutadania. És un home ple d'humor, afable, adobat en mil batalles i obrer de professió. Com diuen al meu poble "sempre ha llaurat recte" i és dels que poden presumir que amb humiltat i esforç ha aconseguit regalar un piset a cadascun dels seus fills. A continuació reproduïsc algunes de les seues ensenyances així com diàlegs que el meu germà i jo hem tingut amb ell.

1a trobada amb el senyor Juan (fa 8 o 10 anys).

-Xe, xicon! Tots els dies et veig que agafes el tren per anar a València! Què estàs estudiant?

-Traducció i interpretació.

-I això què és?

-És una carrera d'idiomes...

-I quantes llengües parles?

-Anglés, francés, castellà i valencià!

-Ei caram! Quan jo vaig fer la mili tenia un company que parlava set idiomes... i era marica!

-...

1a trobada del meu germà  amb el senyor Juan (fa 5 0 6 anys).

-Xe, xicon, l'altre dia em vaig trobar al teu germà! Tu què estudies?

-Jo, informàtica.

-Això està molt bé, perquè els ordinadors són el futur...

-Vaja que és de veres!

-A més en eixa carrera de segur que guanyes molts diners...!

-No ho sé, esperem que sí...

-Recorda el que et diré hui. El dia que la teua dona et demane 5.000 pessetes per anar a la perruqueria i no li'ls pugues donar, eixe dia seràs un merda!

- ...

Altra trobada del meu germà amb el senyor Juan.

-Xe, Carles com va l'assumpte?

-Bé, senyor Juan, amb pressa que faig tard al tren!

-(Agafant-lo del braç) Doncs haver eixit abans que jo tinc ganes de xarrar!