Són moltes les persones que m'envolten i que no puc deixar d'admirar per tot allò que han oferit, ofereixen i oferiran a la nostra societat i entorn.
Farà cosa de tres anys tingué lloc a Sueca la segona manifestació multitudinària de Xúquer Viu a favor de mantindre vius els nostres aqüifers i en contra de transvassaments polititzats que perjudicarien greument el nostre patrimoni natural i, sobretot, la sostenibilitat del riu Xúquer.
Gràcies a la gestió, saber fer i capacitat de comboiar de Toni de l'Hostal un grup nombrós de músics i cantants amenitzaren la vesprada amb cançons festívoles, en valencià i amb caire reivindicatiu. Entre ells m'hi vaig trobar de rebot atés que la representació suecana de l'esdeviment havia de córrer a càrrec de Lupe Català però com que ella sí que és artista de veritat no va poder acudir a la cita perquè tenia un concert que oferir el mateix dia.
Conscient de la responsabilitat davant d'un estol d'artistes de l'alçada de Néstor Mont, Paco Muñoz, Josep Dídac o Dani Miquel em vaig ben assajar la cançó de Pare de Serrat i, per a postres, havia de ser el primer en eixir a l'entaulat donat la meua condició d'amfitrió local.
La meua sopresa va ser quan Toni em va dir:
-Ie Mili, quina cançó vas a cantar?
-Jo, la de Pare de Serrat...
-Ai pues, el Paco Muñoz també la vol cantar! Mira allí el tens, apanyat en ell!
Quina angoixa i tremolor de cames! Jo què li havia de dir? Si sóc un afeccionat i ell un professional amb una trajectòria de més de trenta anys?!
La cosa anà de categoria. La seua qualitat com a artista era directament proporcional a la seua humiltat i grau d'acolliment.
-Tu canta-la i jo m'hi afegiré. Farem una mena de duet, et sembla bé? Em va dir.
Què si em semblava bé? Què pagat que estiguí de compartir escenari amb ell! Quantes cançons en valencià he aprés, ballat i cantat gràcies a ell i sobretot populars!
Hi ha dies que són inesborrables i agradables de recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada