Visualitzacions de pàgina durant la darrera setmana

dijous, 8 de març de 2012

Les Falles


Des que era ben menut m'emocionava amb l'olor de la pòlvora, de bunyols, xocolata i de l'ambient festiu. Vivia, llavors, a la plaça de Cervantes, i gaudia d'allò més quan, una setmana abans de la Plantà, anava tots els dies a la botigueta d'Amparo i Andrés Espasa a preguntar: "Quan planten la falla?" 

El ritual de cada any m'omplia de goig: Dilluns posaven els senyals de "prohibit estacionar"; dimarts abocaven l'arena al bell mig de la plaça, dimecres, a migdia, ja portaven els primers ninots, i per la vesprada, només eixir d'escola, me n'anava corrents per passar-me la vesprada mirant com la plantaven. Per la nit, el moment crucial era quan la grua i, un faller especialista, muntaven la figura principal del monument; aquest, s'introduïa per dins la falla per comprovar la solidesa de l'estructura, i eixia al cap de cinc minuts victorejat pels fallers de la seua comissió. Dijous només aclarir el dia, guaitava per la finestra i albirava, coberta de rosada, "la falla d'enguany" ja plantada i amb el monument a l'alçada de la meua cambra (tot un luxe per a la meua devoció festera). Divendres, em sumava amb la resta de xiquets i xiquetes a dibuixar-la. Durant les festes, baixava després de dinar "a vigilar" que els xiquets de la Falla de l'Ajuntament, que tenien el casal a prop, no feren malbé "la meua". Gaudia d'allò més amb el meu brussó, el barret de palla, el mocador... i una bona bossa de coets. Quan arribava la Nit de la Cremà ma casa s'omplia de gom a gom i els meus amics, el meu germà i jo començàvem la travessa per esbrinar cap a quin cantó cauria la figura principal. Era també tradicional sentir, quan la figura començava a inclinar-se, com el públic acompanyava la caiguda amb un gutural "eeeehhh..." similar al que s'escolta als camps de futbol quan trau el porter de l'equip rival. A més a més, només cremar-se la falla, supervisats per mon pare, aprofitaven les petites flames que encara quedaven per cremar un xicotet monument faller fet amb una caixa de sabates, que el meu germà i jo havíem confeccionat durant el matí. 

Però els temps, com cantava Bob Dylan, estan canviant. Dissabte passat, tingué lloc al meu poble la Cavalcada del Ninot, i aquells records d'infantesa quedaren reduïts a la mínima expressió. Com que, des d'antic, l'objectiu de la festa és divertir-se i aprofitar l'entesa per fer una crítica social, opinaré en veu alta. Crec que el col·lectiu faller hauria de prendre mesures en la ingesta desmesurada d'alcohol. No és de rebut que la festa s'embrute per una grapat de borratxos sense escrúpols que confonen la vía pública amb l'urinari de sa casa i, sobretot, que destaquen més en la cavalcada "els transvestits de perruca torta i ulls tancats que canturegen consonants amb un cubata a la mà mentre tracten de dirigir ridículament una xaranga"que no un col·lectiu animós, lúdic i festiu amb ganes d'arrencar un somriure al personal. 

L'alcohol sempre ha estat present en els grans esdeveniments i per a un gran percentatge de valencians i valencianes, les falles ho són. Desitge poder brindar amb aquest col·lectiu una nova manera d'entendre la festa perquè molts dels nostres joves s'emmirallen en ells. 


5 comentaris:

  1. Totalment d´acord en tot el que dius.Jo ho vaig veure amb els meus ulls i va ser molt lamentable.Al carrer Sant Josep van pixar tres xicons prou majorets en abandonar la cavalcada entre dos cotxes i tot seguit es van incorporar altra vegada a la festa.

    ResponSuprimeix
  2. No faré esmena del que passa a la cavalcada del ninot que després se'm tiren tots damunt! Però la veritat és que de les falles em quede amb l'arribada de la caloreta, els bunyols de veritat (i no els que hi ha a València que són tot pasta i quasi blancs!), l'olor a pòlvora i els passejos pels carrers il·luminats!

    ResponSuprimeix
  3. per una autenticitat de la festa, anem a pels trastos vells. Carles

    ResponSuprimeix
  4. Completament d'acord amb tu Emili. A mi m'agradaven, és una festa bonica en realitat, però ja l'he avorrida pel desfase, pels nanos tirant coets sense cap control, etc. L'altre dia de vore gent pixant pel carrer em donava fàstic, i això que a la cavalgada no em vaig ni asomar. Pense que s'hauria de dignificar d'alguna manera, però no hi han co****s d'anar posant normes a aquest col·lectiu, al cap i a la fi, representen milers de vots... i ahí segueixen rebent subvencions per fer actuacions tant lamentables com la del dissabte passat.

    ResponSuprimeix