Visualitzacions de pàgina durant la darrera setmana

dimarts, 27 de desembre de 2011

Capricis del destí

Enguany he tingut una Nit de Nadal ben peculiar. Supose que per la foto que acompanya l'article deduireu que aquest any en som un més a casa. I, exacte, és així. 

¿No us ha passat mai això de dir: "de hui no passa", "demà comence el règim", "a partir de demà tots els dies a córrer", i una lletania d'altres propostes i promeses? Doncs a mi m'ha passat això.

Fa gairebé dos anys que estic emmancipat. Feia, si fa no fa, any i escaig que rumiava el fet de tindre un gosset a casa, i és per això que vaig barallar un repòquer de races: schnauzer, cócker, jack russel, shih-tzu i carlino. Totes les races coincidien en dir que els agrada molt jugar i tindre activitat però d'aquesta darrera em sobtà "l'advertència": "li agrada jugar però prefereix estar calentet a interiors".  

Malgrat reunir totes les condicions per tindre mascota mai em feia avant. A casa dels meus pares hem tingut gairebé sempre gosset atès la nostra prelidecció pels cans. És per això que divendres passat mentre feia una mica d'esport pensí, "Hui vaig a vore a la colla d'amics d'Alzira, passaré pel Carrefour, i si hi ha un carlino, me l'emporte; serà un senyal del destí".

Agafí el cotxe en direcció al Cau de Raboses, arribí al centre comercial, em vaig dirigir a la tenda d'animalets i sorpresa "Establiment tancat". "La crisi" vaig deduir, però atenció: "Ens hem traslladat al polígon, concretament, al costat de les birles". "Serà qüestió de fer una ullada". Seguidament, vaig dirigir-me a la nova botiga que estava a uns 100 metres del Carrefour i mentrestant pensava: "Serà dificil que n'hi haja un, però entrarem i veurem si tenen algun gosset, encara que no en compre cap, és agradable vore els cadellets". 

"Quina botiga més gran!, els gossets deuen estar allà al fondo, hi ha un munt de gent mirant amb tendresa i admiració un aparador de vidre". M'acoste i... ai las! No podia ser cert, hi havia una cadelleta carlino que només plantar-me al seu davant em mirà girant el cabet. Les cames em feren figa i ara arribava el moment d'actuar: "La compre o torne a postposar la desició?"

-Carles, (el meu germà) sóc Emili hi ha un carlino a la venda!
-No el compres que és massa responsabilitat.
-Fa temps que saps que ho medite, no és un caprici passatger...
-És cert, però ja saps que donen faena, si ho tens clar, tu mateix...
-Et cride en una hora que he quedat amb els d'Alzira i ja passen 30 minuts!
-D'acord.
-Fins ara.


-Ei xics perdoneu el retard! Però us que de contar un cosa i vull que em doneu la vostra més sincera opinió.
-No em digues que vas a demanar matrimoni a Teresa?!
-No! 
-Vas, a ser pare!
-No, però quasi...
-Com?!

(Els conte el succès caní)

-Emili, si t'agraden els gossos, tens feina, estàs emmancipat i no és una cosa que has triat de hui per demà... avant!
- Tanquen a les 21h, si voleu anem a vore-la i la compre ara.
-Anem-hi!!

Allà que anem Josep, Núria, Arnau, Andreu i jo. Entrem, veuen la gosseta, fan un exclamació i els pregunte: "Vots a favor de què la compre?" Tothom alça el braç i de seguit pague i ens anem tota la colla de soparet. L'endemà, Nit de Nadal, la portaria a casa.

-I com li vas a ficar? Podries dir-li Vita, vida en italià.
-M'encanta! Si no passa res serà eixe el nom!

L'endemà hi havia personal que l'anomenava, erroniàment, Evita,  però al sopar de la Nit de Nadal de ca Teresa hi hagueren un munt de propostes: Frida, Irma la dulce, Vega, Bimba, Tara, Betty i... Nacha. M'encanta Antonio Vega i Nacha Pop. Des d'ahir, que la registràrem al veterinari, és el seu nom.

Per cert, us escric l'article mentres la reina de la casa dorm a les meues cames envoltada en una manteta.

Bones festes!







7 comentaris:

  1. Si l'ensenyes a riure te'l passejaré quan tu no pugues.

    ResponSuprimeix
  2. la meua nebodeta! quines ganes tinc de abraçarlaa i donarli molts mimoss! :)

    ResponSuprimeix
  3. La veritat és que aquestos animalets et marquen i els agafes carinyo.Jo amb la meua "Pansa" tenim un relació,diríem ,Amor,odi ? Felicitats per a tu i l´enhorabona a Nacha perquè no haguera somniat mai,(Nacha)trobar una família com la que ha trobat.

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies, Claudi!! Venint de tu és tot un complit!

    ResponSuprimeix