Visualitzacions de pàgina durant la darrera setmana

dissabte, 15 de desembre del 2012

Nit de presentació



Ahir va ser un gran dia per a mi. I encara estic en un núvol per tota l'estima rebuda per la gent que va vindre a la presentació del llibre i per la gent que no va poder assistir-hi però que des de la distància em va transmetre el seu suport i vigorositat. A tots i totes vosaltres, infinitíssimes gràcies.

Ací us deixe el meu parlament (que em costà una miqueta d'acabar!) perquè ja ho diu la dita llatina: "verba volant, scripta manem".


Bona nit a tots i a totes,

Estic molt agraït per la vostra presència perquè la majoria de la gent que esteu ací, sinó tots, formeu part de la història de la meua vida i estic molt content de què m'acompanyeu hui ara i ací.

Bé, com tinc tendència a enrotllar-me com les persianes tractaré d'esquematitzar la meu presentació en tres blocs temàtics: el llibre, el recorregut fins a l'elaboració del mateix i, per últim agraïments.

Bé, anem al llibre. Com ha comentat Àngels el llibre o manual que hui presentem pretén omplir un buit bibliogràfic important atés que des de sempre les Arts Escèniques han estat considerades com a divertiments o com a estudis pocs seriosos. Açò hem recorda un conte de Santiago Rusiñol anomenat Gent de bé on s'hi relata l'arribada d'uns comediants: actors, clowns, malabaristes que munten un espectacle a la plaça del poble i una vegada han fet l'actuació i “passen la gorra” la gent del públic es nega a donar-los cap almoina dient coses com: “Damunt que s'ho passen bé, els hem de pagar?”

I de fet açò s'ha traslladat, al llarg dels anys, als antics models de batxillerat, que ara de seguida esmentaré, o a l'actualitat, donat que, davant la situació de crisi econòmica que patim, la primera que ha sofert la tisorada de les retallades ha estat la CULTURA baix el pretext que és només “oci i entreteniment” o “qui vulga festa, que se la pague!”. Però els governants no se n'adonen que LA CULTURA ÉS EL PATRIMONI DELS POBRES, però en fi, tot passa i tot queda com deia Machado i cal resistir com Negrín.

En relació als batxillerats, antigament només podíem estudiar o “ciències o lletres” i el prejudici social deia que els que “valien” anaven a Ciències, i els que no “a lletres” o a Pasqual Hermanos. Afortunadament, hem evolucionat en aquest sentit i avui en dia el nostre alumnat compta amb un Batxillerat d'Arts amb no solament amb una branca artística, sinó també, amb una branca d'Arts Escèniques des de fa 4 cursos. Un batxillerat que els pot conduir a ser graduats universitaris en Arts Escèniques o el que abans era la llicenciatura en Art Dramàtic.

Des d'ací vull defendre la necessitat de formar actors i actrius per la seua contribució al benestar social, perquè, ¿què seria de la vida sense sèries com El mentalista, House, Bones, The Walking Dead, Polònia, Cracòvia (Senyores i senyors, torna tv3!), Amar en tiempos revueltos; què seria de nosaltres sense els musicals, l'Òpera, el teatre infantil, què seria de Sueca sense la Mostra Internacional de Mim, sense El Hobbit, sense la saga de Tiburón, d'Indiana de Jones, sense els Gary Grant, José Sacristán, Katherine Herpburn, José María Rodero, Gemma Cuervo, Javier Bardem, Charles Chaplin, com hauríem explicat la Revolució Industrial sense Tiempos modernos, perquè com sabeu “Una imatge val més que mil paraules”... què seria de la vida sense dels actors i actrius que treballen als Hospitals arrancant diàriament els somriures als xiquets i xiquetes malalts. En resum, què faríem sense els professionals de les arts escèniques que amb el seu saber fer ens ajuden, ni que siga per un moment, a oblidar-nos dels problemes quotidians, que ens distrauen, que ens fan riure, ens fan por, plorar, ens fan sentir i ens porten a móns imaginaris. Quantes vegades ens hem enamorat d'un personatge? Quantes vegades hem odiat fins a la medul·la el dolent d'una sèrie o d'una pel·lícula? Per què hi ha papers que se’ns tatuen al cap i l'identifiquen amb un personatge al que li ha donat vida un actor com ara el Salvatore de El nom de la Rosa, el senyor Lobo de Pulp Ficiton o el Kunta Kinte de Raízes...

La resposta, crec que és ben senzilla i ben alegre, perquè la ficció ens ajuda a ser feliços.

Senyores i senyors les arts escèniques són necessàries, perquè si no les tinguérem el món no s'acabaria el proper divendres, ja faria segles que s'hauria acabat.

Doncs, ara bé, per tal de poder aspirar a ser un actor o actriu amb formació universitària, cal passar una prova d'accés. Donat que aquest grau és de les poques titulacions universitàries que requereixen d'una prova d'accés. I, la primera de totes és el comentari de text. Però cal tindre en compte que el comentari es prou diferent al que s'acostuma a fer a les assignatures de Llengua a la selectivitat.

I per què el comentari de text és necessari per aspirar a ser artista dramàtic? Perquè quan s'escriu un text teatral tota paraula, acotació, signe de puntuació, conflictes, figures i rèpliques dels personatges no estan escrites per atzar, i l'actor ha de saber garbellar i esbudellar el text dramàtic amb tots els ets i els uts per poder-lo representar en escena de la millor manera possible, perquè si un actor o un actriu no és capaç de llegir entre línies, entendre i vore més enllà del guió “mai” podrà defendre eixe text, “com toca” davant un auditori”.


El llibre és un MANUAL, una guía pràctica, un “MANUAL PER A DUMMIES” pas a pas, i sense pressa però sense pausa, l'aspirant mitjançant un tria acurada de textos podrà tractar de defendre amb bones estratègies qualsevol tipus de text teatral. Conté diferents models de comentari i un propi, que és el que jo plantege, on es treballen les diferents part del comentari amb exercicis pràctics i activitats resoltes. Per tal de què ningú es perda i agafe confiança per encarar la prova i, poder fer acomplir el somni de ser artista.

I quins són els textos?

Un tramvia anomenat desig de Tennesse Williams
Bodas de Sangre de Lorca
Èdip, Rei de Sófocles
Sis personatges en cerca d'autor de Pirandello
Un enemic del poble d’Ibsen
Romeo i Julieta de Shakespeare

El retaule del flautista de Jordi Teixidor
El verí del teatre de Rodolf Sirera

La tria correspon a una selecció d’obres clau de la literatura universal i corresponen a diferents gèneres i a diferents èpoques de la història teatral.

A més compta amb annexos que contenen totes les figures retòriques existents amb exemples i les solucions dels diferents exercicis plantejats.

Com ha comentat Àngels, fa dos cursos realitzàrem el postgrau de Teatre a l'Educació a la Universitat de València. I és allí on naix aquest manual. Gràcies a la implicació, perseverança, i saber fer dels professors Tomás Motos i Antoni Navarro, va ser possible que la Universitat instaurarà uns estudis de postgrau dedicats a formar pedagogs teatrals o “artistes pedagogs”. Per què quan el professor canadenc de la Universitat de Montreal, George Laferrière ens preguntava a arrel d'aquests estudis a les primeres sessions si ens sentíem més professors o actors, ell deia que podíem ser una barreja de les dues coses, és a dir: “Artista pedadagogo”.

Tots en esta vida fem teatre, els docents, per descomptat i en la vida, algunes vegades. Ja ho deia Fuster amb la ironia dels seus aforismes: “Una bona mentida, equival a una bona veritat.”
I ara, parlant seriosament, recomane a tothom, i sobretot, als aspirants a ser mestres i professors que facen aquest postgrau, perquè a banda de treballar totes les tècniques teatrals amb orientació escolar, es reciclaran i sobretot, gaudiran bona cosa. Perquè totes les dinàmiques que s'aprenen i es comparteixen, ajuden a pegar-li la volta a la manera de fer classe. I ja dóna igual si ensenyes Llengua, Matemàtiques o Història. De veritat que paga la pena! Ací quedà dit!

És allí quan comence a pensar en el projecte. Vaig buscar a la xarxa de biblioteques si hi havia algun material d'aquest tipus, i no en vaig trobar cap i, per assegurar-me vaig preguntar a la meua lingüista d'ofici i particular, Àngels Alonso, si coneixia algun tipus de material i em va dir que “No”. Aleshores, després de nou mesos i un part que durà tot l'estiu, va nàixer la criatura.

Hi ha una cançó dels “Manel” que diu: “Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins a ací”. I és aquesta la part on vull agrair, amb didàctica per als més joves i per als sèniors, que influeixen més dels que es pensen en el jovent, el que jo hui, encara que no estem presentant cap Premi Sant Jordi, que jo hui estiga ací. I la paraula clau és la CONFIANÇA.

A la primera persona que li he d'agrair la confiança és a Àngels Alonso. Jo estava fent un batxillerat de ciències pures, amb matemàtiques, física i química, biologia i tot un assortit d'assignatures que no m'interessaven i sobretot, NO SE'M DONAVEN GENS BÉ, em passava les vesprades anant a repàs. Així com tenia professors pacients i bons com Octavi Carlos encara que d'altres em feren creu i ratlla i em recomanaren anar a PASQUAL HERMANOS. I, atenció, no és broma. No és agradable el que estic dient, però és cert. Això és una altra història, més que superada. I, allí, com qui no vol la cosa, va aparèixer Àngels amb una proposta teatral d'homenatge a Lorca, que també s'adherí un mini homentage al Tricicle. Tota una via d'escapada per a un frustrat como jo, que era com una tortuga a Nova York que trobà un botiga de tortuges a la Cinquena Avinguda.

Gràcies a la seua confiança vaig descobrir que no estava fent el batxillerat més adequat però vaig acabar el curs amb una mitja de 7 que no estava malament. El fet de sentir-se útil, i il·lusionat fent una cosa que t'encanta, impregna tots els vessants de la vida i eixa il·lusió m'ajudà a treure el curs.

Gràcies, Àngels.

Un any més tard, a les portes de la selectivitat, vaig suspendre dues assignatures, Química i una optativa, Biologia Humana. Teòricament amb dues carabasses anaves al setembre, però si una era una optativa hi havia una mena de “buit legal”. Quan cap professor d'aquell 2n de Batxillerat donava un “duro” per mi. S'alçaren dues veus en el desert advocant per mi: la de Manolo Conca i la Vicent Pérez. CONFIAREN EN MI. I gràcies a ells vaig fer el selectiu al juny, el vaig aprovar, i comencí la carrera.

Gràcies a Manolo i a Vicent.

Tercer agraïment. Fent el Taller Municipal de Teatre de Sueca l'any 2002, quan cursava segon curs de la carrera de Traducció i Interpretació, vaig conèixer Pepi Anaya. Després de donar-li moltes voltes, vaig creure, que la meua vocació podria ser la docència. Automàticament ella “em convidà” a fer una classe a l'Institut. Amb només 19 anys, vaig fer una classe a 1r de Batxillerat sobre Vicent Andrés Estellés. Gràcies de nou, a la CONFIANÇA que deposità en un “sagalet” teatrer però complidor vaig descobrir la meua autèntica vocació: fer classe, ser professor.

Gràcies, Pepi.

I gràcies a tots ells hui sóc professor i actue cada dia davant un auditori de 30 espectadors. I em sent profundament orgullós de poder dir que sóc company de professió d'Àngels Alonso, Manolo Conca, Vicent Pérez i Pepi Anaya i tant de bo, en el proper Concurs de Trasllats puga treballar en el mateix centre.

Però també he d'agrair als meus companys de l'Últim Toc Teatre, en especial a Claudi, Carles  Gandia, Teresa, Mercé, Pau, Carmen, Patri, Paco, Mayte i al Taller Municipal de Teatre, en especial a Carles Royo, per injectar-me constantment el verí del teatre i poder projectar així mil històries als escenaris.

Gràcies, amics!

I ja per acabar aquesta presentació empraré una cita de Walt Disney que diu:

Quant faces un cosa, fes-la bé, però fes-ho tan bé, que quan la gent ho veja vulga tornar a vore-ho altra vegada, i convide la gent a vore com de bé fas les coses que fas.”

No parle per mi, faltaria més. Parle per la gent que ha passat per la meua vida i que ha fet la faena ben feta. Perquè gràcies a ells i a elles hui estic ací.

Molt bona nit i gràcies!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada