Un referent: Joan López

Al llarg de la nostra trajectòria vital hi ha gent que ens marca moltíssim i,sobretot, per a bé. He tingut durant la meua vida acadèmica professors i professores de tots els colors: bons, roïns, odiosos, normals, dinàmics, avorrits, interessants, divertits... Però si algú destaca sobre la resta és Don Juan, el nostre mestre de les Escoles Carrasquer. Habillat sempre amb la seua bufanda i amb una captatio benevolentiae digna de Sant Vicent Ferrer, feia curtes les seues classes i llargues les hores que faltaven per tindre-lo. Al bagul de la memòria queden les vivències que ens contava del seu pare durant la Guerra Civil, la seua disfressa de soldat de la Guerra de Secceció nord-americana que portava en Carnestoltes, els seus jocs de paraules, i, sobretot, la seua passió i vocació per fer de nosaltres "persones de profit". Hui sóc professor, i de Valencià, gràcies a ell i és per això que el tinc com a referent. Ahir, va ser l'encarregat de llegir el manifest del Correllengua al claustre de la casa de Joan Fuster ocasió que vaig aprofitar per presentar-lo tot retent-li un xicotet homenatge que reproduïsc a continuació: 

En aquest any 2012 llegirà el Manifest del Correllengua Joan López, nascut a Múrcia però suecà d'adopció. Ha treballat durant més de 30 anys per l'ensenyament públic i de qualitat a la nostra vila, concretament a les Escoles Carrasquer. Fou un dels promotors de la primera línia d'ensenyament en valencià en un col·legi públic a la capital de la Ribera Baixa i formà part de l'equip organitzador de la Trobada d'Escoles en Valencià a Sueca del 1994. La seua tasca pedagògica, educadora a més de la seua qualitat humana ha marcat positivament moltes generacions de suecans i de suecanes. Gràcies a ell aprenguérem valencià amb aquells llibres d'EGB anomenats Baladre i escoltàrem, alguns per primera vegada, Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet per conèixer les varietats lingüístiques. Destaquem que no sols ens ensenyà a llegir i a escriure en valencià sinó també a pensar en valencià, perquè mai més es tornara a anomenar la nostra llengua “La morta viva” com ell ens explicava. A ell li deguem molt i per això podem fer bona aquella frase de Bertol Brecht que diu: “Els èxits d'un alumne pertanyen al seu mestre”. Dames i cavallers, En Joan López, per als seus alumnes, Don Juan.