Nostàlgia feliç

Avui s'ha acabat el curs i tinc nostàlgia, però com indica el títol que encapçala l'article, una nostàlgia feliç. Enguany he gaudit d'un any magnífic a l'institut El Caminàs de Castelló. He conegut una sèrie de companys i companyes meravellosos, i l'alumnat ha estat a l'alçada del grup humà de docents. 

Pel que correspon als meus homònims ha estat un plaer treballar colze a colze al costat de Pedro Cifuentes, Rosa Melià, Guillermina, Anna Tena, Elena Nebot, Cristobal, Mariachu, Joan Castany, Joan Vilaplana, David G., Esther, Verònica, Octavi, Isabel, Maria Àngels, Miguel, Maria Josep, Laura, Paco Tendero, Javier, María Jesús, Pascual, Anna, Encarna, Juanmi, Rosa Amorós, Juanjo, Nieves Baena, Helena de Troya, Begoña Adsuara, Raquel Sorribes, Raquel Tarazona, Ismael, Esther amb H, Rosa Cuartero, Paco el conserge i Vicent Melo. Amb aquest assortit de pedagogs he rigut, debatut, esmorzat, dinat i xarrat unes quantes hores.

Pel que fa a l'alumnat: genial. He viscut amb ells molts moments inoblidales com ara que atún en valencià es diu "Calvo" o que la nòvia de Tirant lo Blanc s'anomena Moby Dick (i no era una pregunta de relacionar!). Bromes a banda, aquestes criatures em fan sentir com el Peter Pan i m'aporten joventut, alegria i vitalitat. Em fan sentir important i amb personetes com aquestes és impossible tindre l'autoestima baixa. Sense anar més lluny, ahir estàvem visualitzant la pel·lícula Herois de Pau Freixas i Albert Espinosa (recomanable del tot per a 1r i 2n d'ESO) i en un moment donat succeeix un fet, no us diré quin, que a més d'un fa saltar alguna llàgrima. Heus-me ací aguantant estoicament amb posat de Clint Eastwood, però, malgrat la meua planta d'home dur de la Ribera del Xúquer, se'm va escapar un  bri d'emoció que no passà desapercebut per a un alumne de la meua tutoria que va dir: "Emili, no patisques que és només una pel·lícula!". 

Vaig entrar l'1 de setembre del 2011 amb poc i hui ja puc dir que me'n vaig de la ciutat de Tombatossals ben ric, per tot allò, que ells i elles, potser sense saber-ho, m'han aportat.

A tot aquest grup humà, gràcies.

Qualsevol nit pot sortir el sol!

Hui he treballat Qualsevol nit pot sortir el sol amb la meua canalla de 1r d'ESO. Tots són nascuts, la majoria, el 1998, l'any que Van Gaal va fer un doblet de Lliga i Copa amb el Barça i 23 anys després de la composició de la cançó. En un principi, els anava a ficar l'original de Jaume Sisa, de la qual sóc devot, però he trobat aquesta versió, a l'estil de rumba catalana, del mític grup Los Manolos que he preferit per a l'ocasió. M'ho he passat bomba! Acostume a organitzar-los sempre en grups perquè fem una lliga de Trivial amb preguntes sobre les unitats didàctiques, actualitat, història, cultura general, etc. Aleshores, les respostes correctes, el comportament a classe i el treball diari donen punts als diferents equips, i hui, la Prova Mestra, era donar, ni més ni menys, que 10 punts a l'equip que millor cantés la peça musical. És així com he organitzat un ordre d'intervenció per grups que havien d'interpretar la lletra i la melodia en el moment que jo deia "canvi". En aquell moment jo abaixava l'audio per comprovar si cantaven o no, i com 10 punts són molts punts, allà que han cantat a cor que vols i m'ho han posat difícil. Em quede en dos moments: el primer que, quan deia "TOTS", cantaven la tornada com si se'ls anara la vida. El segon, i gran moment des que sóc professor, que quan ha tocat el timbre per anar al pati, s'han quedat al lloc cantant. Qualsevol nit pot sortir el sol!

Hi ha alternatives a les retallades?

Estem vivint una època crua i difícil i cada dia que passa sembla que tot empitjora. Les retallades que estem patint situen l'estat a una diferència entre rics i pobres abismal que recorda l'Espanya de la postguerra. Ens estem deixant guiar per polítics que no tenen full de ruta, que creuen que tenen el "monopoli de la veritat" al seu si i que ignoren i se'n riuen de qualsevol proposta que no siga la seua. Voldria que hi haguera eleccions anticipades perquè una altra manera de fer les coses és possible. Els polítics que ara ens governen ens volen fer creure que "retallen a contracor" i "que no hi ha alternativa". A més a més, per a més inri, sí que hi ha diners per rescatar un banc gestionat pèssimament i, al "mòdic preu" de 23.000 milions d'euros. Quasi res! 

Tanmateix, sóc optimista per natura i per convicció i sé que ens en sortirem. I, el que és més important, n'aprendrem la lliçó. Com diu el flamant "català de l'any" en Joaquim Maria Puyal: "hem confós els diners amb la felicitat" però com diu la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, el senyor Josep Guardiola: "Si ens llevem d'hora i ens posem a treballar, som imparables".

Recentment, he llegit al Diari Ara un article de Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra on proposa una sèrie de mesures alternatives a les brutals retallades que s'han instaurat. Amb l'objectiu de ser més pedagògic i arribar més facilment a tothom, en compte d'enllaçar-vos l'article o reproduir-lo, l'esquematitze a continuació en un decàleg:

ALTERNATIVES A LES RETALLADES

1. Mantenir l'import de patrimoni que suposa una ingrés de 2.100 milions d'euros. (Amb la congelació de pensions es retallen 1.500 milions, i s'han retallat 600 més als serveis domiciliaris de persones amb dependència.)

2.  Anul·lar la baixada d'impostos de successions. (Ocasiona un benefici de 2.552 milions d'euros).

3. Revertir la baixada d'impostos a les persones que ingressen més de 120.000 euros a l'any. (S'obtenen 2.500 milions d'euros.)

4. Anul·lar la baixada de l'impost de societats de grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros a l'any; és a dir, el 0,12% de totes les empreses. (S'ingressen així, 5.300 milions d'euros.)

5. Retallar l'equipament militar en helicòpters Tigre, carros de combat i altres vehicles que suposen una despesa de 1.500 milions d'euros. 

6. Corregir el frau fiscal de les grans fortunes i de les grans empreses, que cal dir, es duu amb la complicitat de la banca. (S'obtindrien, atenció, 44.000 milions d'euros. Segons el sindicat d'inspectors de l'Agència Tributària són els responsables del 72%  de tot el frau fiscal a l'estat espanyol.)

7. Substituir el copagament sanitari per un impost finalista per a sanitat seguint el model del Canadà. És a dir, si posem per cas, que s'apugen els carburants, és per financiar la sanitat. (S'ingressarien 6.900 milions d'euros.)

8. Gravar impostos especials per als beneficis bancaris, tal i com ha suggerit el Fons Monetari Internacional i seguint el model d'altres països. (Percebríem 3.000 milions d'euros.)

9. Gravar amb 5 euros cada vol que isca d'aeroports espanyols com a Finlàndia. (S'ingressen així 1.000 milions d'euros.)

10. Modificar la quantitat pagada en multes segons els ingressos de l'infractor. (Es recollirien 862 milions d'euros.) 

De les catorze obres de la misericòdia la primera diu: "Ensenyar al qui no sap". Deixem-nos de romanços i fem el que deia el poeta grec Kavafis: "Cal aprendre dels que saben". 

Festa sorpresa

Dissabte, 12 de maig del 2012

Estic assegut veient la pel·lícula Avatar a la Casa de la Cultura de Sueca amb l'equip de monitors i una trentena d'adolescents del Dissabtes d'Oci. Com ja he vist el llargmetratge em pose l'auricular del mòbil i sent la transmissió del Puyal. Encara que ja hi ha campió de lliga m'agrada escoltar l'equip de la TDP i, de pas, saber si Messi augmentarà el registre de 50 gols que estratosfèricament ha assolit.

De sobte, es talla la transmissió perquè m'entra una trucada al mòbil. És Teresa.

-Teresa, com va tot?
-Emili, has de vindre corrents a casa!
-Què passa?!
-La rentadora, no sé que he tocat però no para de sortir aigua i el pis està inundant-se!
-Apreta el botó fins que s'ature la rentadora; com si reiniciares l'ordinador...!
-No, has de vindre, açò és un caos!
-Hi vaig de seguida!

M'adrece a Pilar, la coordinadora de l'activitat.

-Pilar, tinc un problema, ma casa sembla el riu Xúquer!
-Tranquil, ara t'obric baix i no et preocupes, vine quan pugues!
-Gràcies!

Un minut i trenta segons més tard, i després de batre el rècord de velocitat que ostentava Hussain Bolt arribe a casa xorrant i esmaperdut. Fique la clau al pany, obric, veig la cuina tancada i tot fosc. Al meu cap hi ha una bafarada amb el signe d'interrogació, encenc el llum del menjador i...

-SORPRESAAAAA!!!

Teresa m'havia preparat una festa sorpresa per al meu trenté aniversari. Les meues neurones no paraven, com diuen a Castelló, de topetar entre elles. En el moment que reaccione hi veig Salva, Pau, Mercè, Hèctor, Isabel, Maria del Mar, Carmen, Núria, Iris, Josep, Xesco (feia almenys dos anys que no el veia), Carles, Claudi, Mayte, Clara i Nacha.  Increïble! A més a més, els monitors i monitores de l'Oci eren els ganxos. Quin detectiu s'ha perdut la humaninat!

Després d'estar gairebé mitja hora donant gràcies i agraint tothom la festa, vam riure, xerrar, cantar amb la guitarra i, sobretot, passar una bona estona. Encara em dura el somriure al rostre!

SOU IRREPETIBLES!

Ser del Barça és el millor que hi ha!

La meua cara fou un poema

quan Torres feu sense esmena

l'empat a dos al Camp Nou

al minut quaranta-nou

L'equip ho intentà a tort i a dret

però amb un Chelsea emmurallat

era gairebé un disbarat

fer un gol consistent

Perquè fins i tot el pal

o el mateix travesser

evitaren sense fre

que el gol trobés un forat.

Veníem de patir la derrota

enfront d'un Madrid exaltat

que per una vegada s'anota

una victòria en quatre anys

Tan se val si hem perdut

tan se val què ha passat

aquest equip ens ha donat

Tretze títols i molt d'orgull

Sense anar-hi més lluny

aquest curs ja hem guanyat

tres trofeus de qualitat

abans d'arribar el juny

Després de tant d'èxit

és d'humans fer errades

i totes us són perdonades

No passa res amic Messi!

Gràcies donem al Guardiola

i lloem els seus jugadors

ens hi hem deixat la gola

ens heu omplert els cors

Sou genials i irrepetibles

i mereixeu tots els elogis

no ha acabat el vostre cicle

Queden moltes nits de somni!

Com a xiquets

Quan era menudet, entre els deu i els dotze anys, tenia una colla d'amics molts bregadors que cada dos per tres estaven discutint per la ximpleria més irrisòria. Ja en el seu moment, m'amoïnava el fet, perquè sempre he tractat, en la mesura del possible, evitar les discussions. Aleshores, pensava: "Quines ganes tinc de fer-me gran per tal de no discutir per tonteries" tot pensant que el món dels adults era farcit de seny i maduresa.
Tot i això, reconec que sóc home temperamental i de "geni d'escopeta", però malgrat tot, evite les disputes pujades de to i "tindre més que paraules" amb qualcú quan és del tot innecessari. 

Han passat gairebé vint anys des que arribí a eixa conclusió i m'he adonat que el món dels adults és igual que els dels infants. Cadascú ve d'un bressol diferent i té les seues manies i dèries. Darrerament, un company s'ha trobat en la tessitura de la discussió estèril i sense trellat a la seua faena; sense trellat perquè allò que havia de ser un debat per intercanviar punts de vista i atendre arguments, va esdevenir en una lletania de despropòsits, i, tristament, d'insults. "L'insult és l'argument del dèbil" em diu mon pare. Quanta raó té.

Una companya, molt sentida, tot just abans-d'ahir tingué una imcomprensible trifulca. Raonava que no entenia com amb el seu tarannà dialogant, les seues bones maneres i les ganes de soterrar qualsevol malentés, rebia improperis i lladrucs de la seua interlocutora. "No faces cas, xica" li diu sa iaia. Però ella, convençuda de què tot és pot parlar i arreglar, li escrigué un missatge privat al Facebook amb caire de germanor i d'entesa. La resposta fou desagrable. "Això és que et té enveja" li diu son iaio. Però, prop de la realitat, i després de llegir el correu, la meua amiga i jo arribàrem a la conclusió de què hi ha gent que per no disculpar-se "fa fugides endavant". "Preocupa' t per la gent que paga la pena. La família et toca i els amics te'ls tries" li diu el nòvio.

Al llarg de la nostra vida ens equivoquem un mínim de dues vegades el dia. Així i tot, el refranyer ens diu que rectificar és de savis i l'experiència vital i personal,  ens han de servir per evitar "reequivocar-nos" i, al cap i a la fi, ser més feliços.

Maluradament, el reg i el guano no fan el mateix efecte en tothom i trobem gent que li cal un estiu més o, si més no, altra passadeta de guano per acabar de madurar.

Les ensenyances del senyor Juan

Tinc molta estima per un veí anomenat Juan que sempre que me'l trobe em dóna una lliçó de ciutadania. És un home ple d'humor, afable, adobat en mil batalles i obrer de professió. Com diuen al meu poble "sempre ha llaurat recte" i és dels que poden presumir que amb humiltat i esforç ha aconseguit regalar un piset a cadascun dels seus fills. A continuació reproduïsc algunes de les seues ensenyances així com diàlegs que el meu germà i jo hem tingut amb ell.

1a trobada amb el senyor Juan (fa 8 o 10 anys).

-Xe, xicon! Tots els dies et veig que agafes el tren per anar a València! Què estàs estudiant?

-Traducció i interpretació.

-I això què és?

-És una carrera d'idiomes...

-I quantes llengües parles?

-Anglés, francés, castellà i valencià!

-Ei caram! Quan jo vaig fer la mili tenia un company que parlava set idiomes... i era marica!

-...

1a trobada del meu germà  amb el senyor Juan (fa 5 0 6 anys).

-Xe, xicon, l'altre dia em vaig trobar al teu germà! Tu què estudies?

-Jo, informàtica.

-Això està molt bé, perquè els ordinadors són el futur...

-Vaja que és de veres!

-A més en eixa carrera de segur que guanyes molts diners...!

-No ho sé, esperem que sí...

-Recorda el que et diré hui. El dia que la teua dona et demane 5.000 pessetes per anar a la perruqueria i no li'ls pugues donar, eixe dia seràs un merda!

- ...

Altra trobada del meu germà amb el senyor Juan.

-Xe, Carles com va l'assumpte?

-Bé, senyor Juan, amb pressa que faig tard al tren!

-(Agafant-lo del braç) Doncs haver eixit abans que jo tinc ganes de xarrar!