Irremeiablement, llegint la poesia teatral del "fill del forner" i concretament l'Oratori per la mort de Víctor Jara no he pogut evitar recordar-me de Guillem Agulló qui ja fa vint anys morí injustament pel despropòsit de les misèries humanes més carpetovètoniques i intolerants. Morí de la forma més cruel que pot morir un home: assassinat. Destí que, per desventura, patí vint anys abans, l'any 1973, Víctor Jara.
Voldria fer ressò de l'acte III titulat Passió i mort de Víctor Jara on ens recorda, malauradament, el trist final del representant d'una generació de joves xilens que cantaven a la llibertat:
La sang del poble
no és mai en va vessada,
i fructifica
i arriba a l'estatura
de la còlera i l'arbre.
La sang del poble
és la sang més amarga,
la que més costa,
i fàcilment es vessa
damunt l'asfalt impune.
La sang del poble
mai no demana guerra:
és sang inerme
sota la bestiesa
antiga de l'espasa.
No te'n refies d'aquesta sang que vesses!
Creua la terra,
creua rius, incendia
l'univers com bandera!
Estellés morí un mes abans que el seu conciutadà de Burjassot i crec que d'haver viscut, sense ànim de semblar agosarat, ens hauria refrescat aquest fragment de la seua obra per recordar-nos la podridura humana i que "la sang del poble no és mai en va vessada".
El dia 24 de novembre estaré a l'homenatge que dos col·lectius del meu poble, La Xala i Reconstruint Fuster, han organitzat en homenatge a Guillem Agulló, "qui ha esdevingut idea, nucli, esperança, remor d'aigües secretes i poble que camina" com recitava Estellés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada