16:01h
Faig tard! Pensava que l'edifici del PROP l'obrien a les 4 i no, l'obrien a les 5! És igual, una hora passa volant, després amb el metro arribé en 15 minuts al centre. Vaig a enviar-li un sms a Àngels per dir-li que arribaré passades les 17:30. Estic pixant-me! Enfront hi ha un bar, demanaré un tallat perquè em sap mal usar el lavabo sense consumir res.
Ja han obert!
-Hola, venia a per una còpia del Certificat de Capacitació. Moltes gràcies, adéu!
Si tinc bona combinació de metro arribe a les 17:30 a la projecció. Avui vorem, en un vídeo de dues hores i mitja, el resum de tot allò que hem fet a les sessions del postgrau de teatre a l'educació. De segur que riurem bona cosa! Havíem quedat a les 17h però si em perd mitja horeta no passa res, en acabar ens donaran una còpia en dvd... Mare quin estrés!
17:35
Estem a 15 graus però tinc l'esquena xopada! Ja sóc a la universitat. Demanaré a secretaria el rebut i la sol·licitud per pagar les taxes del títol de postgrau. Faig tard! Hui tinc el banc obert de vesprada si vaig ara a pagar-ho tindré un maldecap menys perquè no em caldrà tornar altre dia. Què faig? No arribe a hora ni per casualitat... Aniré al Bancaixa que el tinc a 10 minuts. "Faena feta no porta destorb".
17:45
Un semàfor en roig, un pas de zebra, gent pel carrer, un altre semàfor, ja està en verd, altre pas de vianants... Gent, molta gent. Un captaire a prop del banc amb una flauta dolça de plàstic a la mà... No la toca; inevitablement minore el pas. L'home plora desconsoladament... Faig tard! En tornar li tiraré unes monedes. Arribe al banc, des de finestreta no puc fer l'ingrés, l'he de fer pel caixer. Fique la targeta de crèdit, aproxime el codi de barres del rebut, ingresse els diners, s'imprimeixen les factures. Ja està! Feina feta i quin descans! Açò ha estat un no-aturar-se! Vaig altra vegada a la universitat i pense: "Ara en tornar li tiraré un euret al xic". Vaig a buscar-lo. Ell continua plorant tot tapant-se la boca, com si no volgués que ningú se n'adonara de què està trist. Deixe caure l'euro, no porta sabates, té els peus bruts, barba i està prim. M'imagine que és normal que plore; viu al carrer i li cal demanar caritat. Què li anem a fer! Ningú sol pot ajudar a aquesta gent. En llegir el cartell de cartró que té al costat de la gorra em quede corprés: "El meu gos està malalt, necessite diners per al veterinari". Mire el gosset a la seua esquerra. Està dormint, arraulit com una ensaïmada i porta un mocador roig al coll. Vaig massa accelerat no sé què fer en eixe moment i em dirigisc a la projecció del vídeo.
23:00
Hauria d'haver-li donat més diners al xic? Possiblement el gos és l'única família que té i per això plorava. L'animal és de ben segur, el seu germà i amic. Molta gent li haurà fallat en aquesta vida, i possiblement, ell tampoc haurà estat massa encertat. Però la seua mascota mai l'ha traït. Per això, era un bassal de llàgrimes. El seu amic se n'anava i veia que no podia fer res.
L'endemà
Abans d'acabar la classe amb 1r de l'ESO, els ho conte als alumnes i els pregunte que hagueren fet ells.
-Jo li hauria donat 20 euros!
-Jo més diners.
-Igual el veterinari no li cobra la visita...
-I si tornes esta vesprada?
En gelat les persones reaccionem millor. Abans de tornar a Sueca he tornat al lloc dels fets, al carrer Les Barques. Ja no hi era. He fet un tomb per la zona i res de res. Vull pensar que portà el gos al veterinari i que ja està guarit. No he sabut reaccionar en el moment. Tinc un gos, i m'he l'estime molt. Aquell home no volia res per a ell. Només volia una almoina per ajudar el seu amic.
Tu què hagueres fet?
17:45
Un semàfor en roig, un pas de zebra, gent pel carrer, un altre semàfor, ja està en verd, altre pas de vianants... Gent, molta gent. Un captaire a prop del banc amb una flauta dolça de plàstic a la mà... No la toca; inevitablement minore el pas. L'home plora desconsoladament... Faig tard! En tornar li tiraré unes monedes. Arribe al banc, des de finestreta no puc fer l'ingrés, l'he de fer pel caixer. Fique la targeta de crèdit, aproxime el codi de barres del rebut, ingresse els diners, s'imprimeixen les factures. Ja està! Feina feta i quin descans! Açò ha estat un no-aturar-se! Vaig altra vegada a la universitat i pense: "Ara en tornar li tiraré un euret al xic". Vaig a buscar-lo. Ell continua plorant tot tapant-se la boca, com si no volgués que ningú se n'adonara de què està trist. Deixe caure l'euro, no porta sabates, té els peus bruts, barba i està prim. M'imagine que és normal que plore; viu al carrer i li cal demanar caritat. Què li anem a fer! Ningú sol pot ajudar a aquesta gent. En llegir el cartell de cartró que té al costat de la gorra em quede corprés: "El meu gos està malalt, necessite diners per al veterinari". Mire el gosset a la seua esquerra. Està dormint, arraulit com una ensaïmada i porta un mocador roig al coll. Vaig massa accelerat no sé què fer en eixe moment i em dirigisc a la projecció del vídeo.
23:00
Hauria d'haver-li donat més diners al xic? Possiblement el gos és l'única família que té i per això plorava. L'animal és de ben segur, el seu germà i amic. Molta gent li haurà fallat en aquesta vida, i possiblement, ell tampoc haurà estat massa encertat. Però la seua mascota mai l'ha traït. Per això, era un bassal de llàgrimes. El seu amic se n'anava i veia que no podia fer res.
L'endemà
Abans d'acabar la classe amb 1r de l'ESO, els ho conte als alumnes i els pregunte que hagueren fet ells.
-Jo li hauria donat 20 euros!
-Jo més diners.
-Igual el veterinari no li cobra la visita...
-I si tornes esta vesprada?
En gelat les persones reaccionem millor. Abans de tornar a Sueca he tornat al lloc dels fets, al carrer Les Barques. Ja no hi era. He fet un tomb per la zona i res de res. Vull pensar que portà el gos al veterinari i que ja està guarit. No he sabut reaccionar en el moment. Tinc un gos, i m'he l'estime molt. Aquell home no volia res per a ell. Només volia una almoina per ajudar el seu amic.
Tu què hagueres fet?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada