Qualsevol nit pot sortir el sol!

Hui he treballat Qualsevol nit pot sortir el sol amb la meua canalla de 1r d'ESO. Tots són nascuts, la majoria, el 1998, l'any que Van Gaal va fer un doblet de Lliga i Copa amb el Barça i 23 anys després de la composició de la cançó. En un principi, els anava a ficar l'original de Jaume Sisa, de la qual sóc devot, però he trobat aquesta versió, a l'estil de rumba catalana, del mític grup Los Manolos que he preferit per a l'ocasió. M'ho he passat bomba! Acostume a organitzar-los sempre en grups perquè fem una lliga de Trivial amb preguntes sobre les unitats didàctiques, actualitat, història, cultura general, etc. Aleshores, les respostes correctes, el comportament a classe i el treball diari donen punts als diferents equips, i hui, la Prova Mestra, era donar, ni més ni menys, que 10 punts a l'equip que millor cantés la peça musical. És així com he organitzat un ordre d'intervenció per grups que havien d'interpretar la lletra i la melodia en el moment que jo deia "canvi". En aquell moment jo abaixava l'audio per comprovar si cantaven o no, i com 10 punts són molts punts, allà que han cantat a cor que vols i m'ho han posat difícil. Em quede en dos moments: el primer que, quan deia "TOTS", cantaven la tornada com si se'ls anara la vida. El segon, i gran moment des que sóc professor, que quan ha tocat el timbre per anar al pati, s'han quedat al lloc cantant. Qualsevol nit pot sortir el sol!

Hi ha alternatives a les retallades?

Estem vivint una època crua i difícil i cada dia que passa sembla que tot empitjora. Les retallades que estem patint situen l'estat a una diferència entre rics i pobres abismal que recorda l'Espanya de la postguerra. Ens estem deixant guiar per polítics que no tenen full de ruta, que creuen que tenen el "monopoli de la veritat" al seu si i que ignoren i se'n riuen de qualsevol proposta que no siga la seua. Voldria que hi haguera eleccions anticipades perquè una altra manera de fer les coses és possible. Els polítics que ara ens governen ens volen fer creure que "retallen a contracor" i "que no hi ha alternativa". A més a més, per a més inri, sí que hi ha diners per rescatar un banc gestionat pèssimament i, al "mòdic preu" de 23.000 milions d'euros. Quasi res! 

Tanmateix, sóc optimista per natura i per convicció i sé que ens en sortirem. I, el que és més important, n'aprendrem la lliçó. Com diu el flamant "català de l'any" en Joaquim Maria Puyal: "hem confós els diners amb la felicitat" però com diu la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, el senyor Josep Guardiola: "Si ens llevem d'hora i ens posem a treballar, som imparables".

Recentment, he llegit al Diari Ara un article de Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra on proposa una sèrie de mesures alternatives a les brutals retallades que s'han instaurat. Amb l'objectiu de ser més pedagògic i arribar més facilment a tothom, en compte d'enllaçar-vos l'article o reproduir-lo, l'esquematitze a continuació en un decàleg:

ALTERNATIVES A LES RETALLADES

1. Mantenir l'import de patrimoni que suposa una ingrés de 2.100 milions d'euros. (Amb la congelació de pensions es retallen 1.500 milions, i s'han retallat 600 més als serveis domiciliaris de persones amb dependència.)

2.  Anul·lar la baixada d'impostos de successions. (Ocasiona un benefici de 2.552 milions d'euros).

3. Revertir la baixada d'impostos a les persones que ingressen més de 120.000 euros a l'any. (S'obtenen 2.500 milions d'euros.)

4. Anul·lar la baixada de l'impost de societats de grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros a l'any; és a dir, el 0,12% de totes les empreses. (S'ingressen així, 5.300 milions d'euros.)

5. Retallar l'equipament militar en helicòpters Tigre, carros de combat i altres vehicles que suposen una despesa de 1.500 milions d'euros. 

6. Corregir el frau fiscal de les grans fortunes i de les grans empreses, que cal dir, es duu amb la complicitat de la banca. (S'obtindrien, atenció, 44.000 milions d'euros. Segons el sindicat d'inspectors de l'Agència Tributària són els responsables del 72%  de tot el frau fiscal a l'estat espanyol.)

7. Substituir el copagament sanitari per un impost finalista per a sanitat seguint el model del Canadà. És a dir, si posem per cas, que s'apugen els carburants, és per financiar la sanitat. (S'ingressarien 6.900 milions d'euros.)

8. Gravar impostos especials per als beneficis bancaris, tal i com ha suggerit el Fons Monetari Internacional i seguint el model d'altres països. (Percebríem 3.000 milions d'euros.)

9. Gravar amb 5 euros cada vol que isca d'aeroports espanyols com a Finlàndia. (S'ingressen així 1.000 milions d'euros.)

10. Modificar la quantitat pagada en multes segons els ingressos de l'infractor. (Es recollirien 862 milions d'euros.) 

De les catorze obres de la misericòdia la primera diu: "Ensenyar al qui no sap". Deixem-nos de romanços i fem el que deia el poeta grec Kavafis: "Cal aprendre dels que saben". 

Festa sorpresa

Dissabte, 12 de maig del 2012

Estic assegut veient la pel·lícula Avatar a la Casa de la Cultura de Sueca amb l'equip de monitors i una trentena d'adolescents del Dissabtes d'Oci. Com ja he vist el llargmetratge em pose l'auricular del mòbil i sent la transmissió del Puyal. Encara que ja hi ha campió de lliga m'agrada escoltar l'equip de la TDP i, de pas, saber si Messi augmentarà el registre de 50 gols que estratosfèricament ha assolit.

De sobte, es talla la transmissió perquè m'entra una trucada al mòbil. És Teresa.

-Teresa, com va tot?
-Emili, has de vindre corrents a casa!
-Què passa?!
-La rentadora, no sé que he tocat però no para de sortir aigua i el pis està inundant-se!
-Apreta el botó fins que s'ature la rentadora; com si reiniciares l'ordinador...!
-No, has de vindre, açò és un caos!
-Hi vaig de seguida!

M'adrece a Pilar, la coordinadora de l'activitat.

-Pilar, tinc un problema, ma casa sembla el riu Xúquer!
-Tranquil, ara t'obric baix i no et preocupes, vine quan pugues!
-Gràcies!

Un minut i trenta segons més tard, i després de batre el rècord de velocitat que ostentava Hussain Bolt arribe a casa xorrant i esmaperdut. Fique la clau al pany, obric, veig la cuina tancada i tot fosc. Al meu cap hi ha una bafarada amb el signe d'interrogació, encenc el llum del menjador i...

-SORPRESAAAAA!!!

Teresa m'havia preparat una festa sorpresa per al meu trenté aniversari. Les meues neurones no paraven, com diuen a Castelló, de topetar entre elles. En el moment que reaccione hi veig Salva, Pau, Mercè, Hèctor, Isabel, Maria del Mar, Carmen, Núria, Iris, Josep, Xesco (feia almenys dos anys que no el veia), Carles, Claudi, Mayte, Clara i Nacha.  Increïble! A més a més, els monitors i monitores de l'Oci eren els ganxos. Quin detectiu s'ha perdut la humaninat!

Després d'estar gairebé mitja hora donant gràcies i agraint tothom la festa, vam riure, xerrar, cantar amb la guitarra i, sobretot, passar una bona estona. Encara em dura el somriure al rostre!

SOU IRREPETIBLES!